Pàgina:Poesies (1885).djvu/116

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Á la Reina de l'altura
Los peus li van á besar,
A dins son trono de rames,
Tots son humils cortesans.
D'un en un, tothom l' adora;
Y molts li donan, passant,
En lloch d'ofrena piadosa,
Un mot del cor inspirat.
¡Oh amorosa lletania,
Qui te pogués conservar
Per feme un collar de perles
Á la Verge dels penyals!
 
«Dolsa gloria de Pollensa,
Vos ne durem allá baix;
Y honrada sereu del poble
Sobre digníssim altar.»
Αxò diuen á la Verge
Los sacerdots y jurats,
Y prenen l' augusta Imatge
Per tornarsen á la vall.
La processó ja fa via,
La figura axecan ja ..
Però ¡miracle! es tornada
Tan faxuga per baxar,
Que del cim no la mouria
Ni la forsa d'un gegant:
Demunt el Puig l'ha fixada
La divina voluntat!