Pàgina:Poesies (1885).djvu/121

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.




 V

 FUNDACIÓ DEL MONASTIR


En lo nou temple del Puig
Honor de Pollensa bella,
Per encantar més el cel,
Gran monastir s'axeca.
Castes verges allá dalt
Farán cort á la gran reina,
Formarán verger suspés
En perpètua primavera.
Ab lletres de son sagell
Lo Rey d'Aragó hu ordena,
Perque allá sempre seguit
Preguin per l'ánima seua.
¡Ay! tan tacada la veu,
Tacada de sanch parenta,
Que centúries d' oracions
Vol que ressonin per ella ..
¡Rey en Pere del Punyal,
Debaxa en pau á l'ossera!
 Arbre plantat á bon lloch
Ben prest les rames axeca,