Pàgina:Poesies (1885).djvu/122

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

Y lloch de Deu es el Puig
Per que un monastir hi cresca.
Pujan, pujan allá dalt
De marés una pedrera:
Com en grandíssim castell
Les parets allá s'extenen.
S'extenen llarchs corredors,
Hont cada cel-la modesta,
Si es una tomba pe'l còs,
Mostra un cel per la finestra...
¡Oh quin niu per l'esperit
Qu' en tot á son Deu contempla.
Aquell lloch desd'hont se veu
L'obra de Deu molt més bella!
Forman terra, cel y mar
Una harmonia xalesta
Que, penetrant en el cor,
Calma, depura y eleva.
 Bé que ho senten dalt el Puig
Dolces verges que hi professan,
Del Pare Sant Agustí
Seguint la sagrada Regla.
Ja s'aplegan á l'estol
Colomes d'altra ribera;
Filles del noble casal
Ses riques gales hi dexan.
Costoses llanties d' argent
Son estels de la capella,
Devant retaule pintat
Que imatges pures ostenta.