Aquesta pàgina ha estat validada.
VII
RUINES Y VISIONS
Ja l'altíssim monastir
Blanques verges no l'habitan:
Colomer abandonat
Se va desfent cada dia.
Claustre, cel-les, temple y tot
Es are inmensa ruina,
Hont la lluna se condol
Y'l vent que hi entra suspira.
Dins lo qu' era hortet florit
Creix espinosa l'eritja,
Y pe 'l trispol tot herbós
Pastura la cabra aspriva.
Archs se veuen mitx romputs
Y jáceres espoltrides;
Per les cruyades parets
L'eura ufanosa s'enfila.
Tota sola en son altar,
Tota sola, nit y dia,
La dolsa Imatge sonriu
Sobre un poble que l'oblida.
