Pàgina:Poesies (1885).djvu/127

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

Ja sols no hi pujan romeus,
Y allá, no més, la visita,
Entrant pe'ls vidres romputs,
L'oranella fugitiva,
Ó pe'l portal sempre obert,
L'anyellet de la garriga
Que dins l'ombra va á sestar
Quant crema'l sol á mitx dia.
No hi ha mes llantia de nit
Que'ls ulls de l'òliba trista,
Y ella canta ab tò funest
Quant vé l'hora de matines.
¡Ay qui t'ha vist y te veu,
Puig de Pollensa florida!

Si 'l mon s'oblida del Puig,
En el cel no s'en oblidan:
¡L'ombra muda de la nit
Quantes coses ne diria!
Los infantons innocents,
Los angelets de la vila,
Á les mares han contat
Maravella may sentida..
Diu que 'ls dissaptes de nit,
Á dalt del Puig de Maria,
Veuen fileres de llums
Que per l'altura caminan,
Admirable processó,
Mitx perduda entre celistia,