Pàgina:Poesies (1885).djvu/133

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.




 X

 CONCLUSIÓ


Passaren, finiren antigues usanses;
Com mudan los trajos, lo viure ha mudat;
Y'ls pobles s'empenyen perdent recordanses,
Perdent fins les dolses, fehels esperanses,
Com fulles despreses d'un ram esflorat.
 
Cansons y tonades, tresor de poesia,
Encant ja no tenen pe'ls cors inquiets;
Les belles rondalles que l'avi sabia,
Y fins les pregaries que tant repetia
Per clubs y diaris oblidan sos nets.

Ja'l Puig no'n demana, no 'n vol ja de festes:
¡Ay! una d'escarni son temple n'ha vist...
Fugiu de l'altura, memories farestes,
Pujau, cors plorosos y verges modestes:
Rentau més la taca d'un dia tan trist.