Vés al contingut

Pàgina:Poesies (1885).djvu/134

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

Lo temple en silenci pareix que hi anyora
La cort de la Reina, que sola román,
L'estol com angèlich que prega y adora...
Y á vostra montanya, may més ¡oh Senyora!
Chors d'ánimes santes, may més tornaran?

Y en tant ¡dolsa Reina! mirau per Pollensa
Tan rica en belleses y en nobles trofeus;
Del mal que hi havia, del mal que hi comensa
Salvaula per sempre; siau sa defensa:
Si té moltes culpes, está á vostres peus!

Quant pert ó descobri l'altura sagrada
Lo fill de Pollensa, per tots sos camins,
La Salve 'os envia ja may oblidada...
¡Oh! Vos á tot' hora del poble invocada,
Siau Reina y Marc dels cors pollensins!





NOTA: En la llegenda del Puig tot té un valor històrich ó tradicional. L'autor no ha hagut de fer sinó posar en vers la poesia que la tradició li presentava ja feta.