Pàgina:Poesies (1885).djvu/25

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Y caminant, á la fí,
Trobaren una montanya
De pedreny tot calcinat,
Com una ossera escampada.

Y allá, sentint lo bramul
Qu'abans sentian en calma,
Tremolava 'l rey del mon
Devant la natura esclava.

Y afanyosos, sens alé,
Pujaren la serralada
Y descubriren d'allá
¡Mes tristor... desert encara!

Moria'l jorn; y'l sol trist,
De dins boyrosa mortalla,
Son raig derrer, tremolós,
Estenia per la plana.

Eva, rendida caiguent,
Sentí 'l raig sobre sa cara;
Y ab aquell raig moridor
Gosá alsar trista mirada.

Y llavòrs... com dins la nit
L'estel amorós de l'auba
Dins la fosca d'aquell dol
Lluhí la primera llágrima.