Aquesta pàgina ha estat validada.
Y, baxant pe 'l raig de llum,
L'Angel dols de l'esperansa
Camviá ab un bes de conhort
La perla del cor amarga.
D'un vol la pujá á n'el cel
Y devant Deu va posarla:
Obrí son trono 'l Senyor,
Υ 'ls esperits adoravan.
L'esguart puríssim del Fill
Vegé l'Etern dins la llágrima...
Dins ella prengué colors
L'iris sant de l'aliansa...
Ab muda harmonía el cel
Seguia l'etern hosanna,
Y axí Deu parlá llavors
Al Angel de l'esperansa:
«Angel de llum, esperit
De la suprema volada,
Tú qu' enfora te complaus,
Reyna en la terra desd' ara.»
«Sies del home germá,
Pelegrí en la terra ingrata;
Y quant p'el dol abatut
Rendit en la terra caiga,»
