Pàgina:Poesies (1885).djvu/27

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


«De les llágrimes de fel
Tú n'hi farás mistich bálsam,
Tú axecarás los seus ulls
Mes clars per veure sa patria.»

Digué'l Senyor. Cap al mon
Prengué l'Àngel la volada;
Y allá en lo trono del Fill
Hi resplandía la llágrima.

Υ l'Angel passava espays,
Y sols y mons traspassava;
Mes s' aturá en un estel,
L'estel puríssim de l'auba.

Per trono hermós lo prengué,
Tot contemplant l'estelada;
Y lluny va veure aquest mon
Cubert d'espantosa taca.

Mes son claríssim esguart
Descubrí dins la fondaria,
Allá en lo cor del desert,
Sos nous germans que ploravan.

Ascoltá... y sentí una veu
Que, d'aquells cors exhalada,
Pujava al cel y 's perdía
Llunyedana, llunyedana...