Aquesta pàgina ha estat validada.
L'oratjol mitx adormit
Movia l'ala lleugera,
Y la fonteta, ab delit,
Cantava cansons de nit
Á les flors de la vorera.
Poch á poch s'era amagada
Del tot la claror del dia;
Y dins l'ombra perfumada
Sentí l'ánima callada
Volar confusa harmonia.
¡Cantem! La nit obri
Son vel estrellat,
La nit que tal gloria
Nos dona cad'any.
Alsau més aromes,
Oh flors de la vall,
Fassers de les hortes,
Les paumes vinclau!
Espolsa tes rames,
Oh vell olivar!
Adorin y besin
Les ones del mar
La terra escullida,
D'hont pura brostá
Floreta santa
De lliri blanch.
