Pàgina:Poesies (1885).djvu/40

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 DEMUNT L'ALTURA


 Quant veig la terra e la mar
 E'l cel e aug oceyls chantar.
 Ladonchs he al cor tal douçor
 Que hanc no la senti major.
 Ramon Lull.


Demunt lo front de la serra,
Bé pots, cor meu, reposar
Suspés entre cel y terra,
Sobre l'abisme del mar.

¡Oh Vida de tota vida,
Oh Font eterna d'amor,
De ton Sér que no té mida
Veig ara la resplandor!