Pàgina:Poesies (1885).djvu/41

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



Veig tes ales que's desplegan
Tot lo creat abrassant;
Y mos genolls se doblegan,
Se doblegan adorant.

De vida, llum y harmonia
Rebull l'espay sense fí
Jove com al primer dia
Que l'ull del home s'obrí.
 
Les roques mitx trabucades
Demunt la mar sense fons,
Hont sols passan les ventades,
Les boyres y los voltons;

Lo pinar que se desplega
Baix de mos peus onejant,
Mantell inmens que rossega
D'aquesta roca gegant;

La mar de blaves planures,
Qu'en lo cel se va perdent,
Y'l cel de blaves altures
Hont se pert lo pensament;

Tot viu, tot alena y canta,
Canta l'himne de l'amor...
¡Obra de Deu bella y santa,
Poema del Creador!