Pàgina:Poesies (1885).djvu/63

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Tot sol entrí en el temple. La llantia del sagrari
La fosca feya veure de la deserta nau.
Poruch mon cor batia; mes l' Angel del santuari
 Me dá son bes de pau.

¡Oh Deu! allá, en l'augusta quietut del Tabernacle,
Devant mon cor brillaren Be, Veritat y Amor...
¡Oh Deu! allá 'l silenci parlá com un oracle,
 ¡La fosca era claror!