Pàgina:Poesies (1885).djvu/66

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

D'aquell niu sant havian de prendre la volada
Les águiles valentes per esvahir l' error;
Allá havian de ferse soldats d'una creuada
 Qu', ab la paraula armada,
Guanyás llunyanes terres pe 'l Reyne de l' Amor.

¡Reyne d'Amor...! Estendre l'Idea benehida,
Donarla á tots los pobles, vessar l'ardenta vida,
Assahonant la terra pe'l fruyt que Deu recull...
Aquest lo desitx era que Miramar fundava,
Desitx d'amor vivíssim que sense fí brollava
 Del cor de Ramon Llull.
 
Que sols passions inmenses aquell gran cor nodria:
Ab ánsies tempestuoses idolatrá'l delit;
Mes buyt sempre 'l dexava tan fonda idolatria,
 Qu' omplirlo sols podia
La caritat sens termes, l' Amor del Infinit.

Y axí com la llum brolla d'encesa foguerada,
D'aquell' amor puríssima nasqué claror sagrada
Y fou dins les tenebres la llum del pensament
Debades apagarla fredes rahons volgueren
Sos resplandors de gloria cent voltes renasqueren
 Viurán eternament!