Pàgina:Poesies (1885).djvu/69

Y digne d'ell tú fores ¡oh casa consagrada
Per escampar als pobles los fruyts d'enteniment!
Qu'un dia, quant l'Estampa vengué á l'Illa daurada,
Dins tú va fer l'entrada
L'art nova qu'es apòstol també del pensament. (7)
 
¡Oh Miramar, benhajas! ¡Salut, font mallorquina,
Sagrari de l'Idea, castell de la Doctrina,
Alt trono d'aquell geni qu' en l'ideal reyná...!
Ja may lo fill dels homes trepitx ton bell paratge
Sens recordar la gloria, sens venerar l'imatge
D'aquell que te fundá!

¡Oh! qu'á traves dels pobles, del temps y les tempestes,
Jamay les velles penyes te vejan derruit,
Que vengan les gents noves á ferte noves festes,
Y véjas les conquestes
Que dins l'edat futura farà ton esperit!

Y avuy qu' una gent nova, fehel á tanta gloria, (8)
Del dia que't fundaran renova la memoria.
¡Oh Miramar! retorna... Y tu, inmortal Ramon,
De bendicions anega te casa benehida,
L'gent que t'hi venera, també la que t'oblida.
La patria, tot lo mon!