Pàgina:Poesies (1885).djvu/84

Del gran castell de Montserrat sortiren
Los prous qu'ab nobles armes redimiren
L'Illa daurada de son jou moresch.
¡Santa Maria! fou lo crit de gloria,
Y cap als héroes la fehel victoria
Volá desde 'l gran puig catalanesch.

¡Santa Maria!... la gentil sultana
Al ressò d'aquell crit se feu cristiana;
Y, en penyora d'amor tendre y fehel,
De ses montanyes en mes d'un paratge,
Miraculosa aparegué una imatge
De la Reina puríssima del cel.

Y 'ls puigs de nostra terra solitaris
Floriren ermitatges y santuaris,
Tots temples de la Mare virginal,
Los puigs de nostra terra que s'en muntan
Just fins á veure com del mar apuntan
Los cims de la montanya catedral!

¡Oh! y símbol de Mallorca redimida,
Retut per Deu en turbulenta vida
Y de suhor y llágrimes remull,
Á Montserrat, en son primer romiatge,
Besava 'ĺ peu á la sagrada imatge
Lo rey de nostres glories, Ramon Lull!