Pàgina:Poesies (1885).djvu/84

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Del gran castell de Montserrat sortiren
Los prous qu'ab nobles armes redimiren
L'Illa daurada de son jou moresch.
¡Santa Maria! fou lo crit de gloria,
Y cap als héroes la fehel victoria
Volá desde 'l gran puig catalanesch.

¡Santa Maria!... la gentil sultana
Al ressò d'aquell crit se feu cristiana;
Y, en penyora d'amor tendre y fehel,
De ses montanyes en mes d'un paratge,
Miraculosa aparegué una imatge
De la Reina puríssima del cel.

Y 'ls puigs de nostra terra solitaris
Floriren ermitatges y santuaris,
Tots temples de la Mare virginal,
Los puigs de nostra terra que s'en muntan
Just fins á veure com del mar apuntan
Los cims de la montanya catedral!

¡Oh! y símbol de Mallorca redimida,
Retut per Deu en turbulenta vida
Y de suhor y llágrimes remull,
Á Montserrat, en son primer romiatge,
Besava 'ĺ peu á la sagrada imatge
Lo rey de nostres glories, Ramon Lull!