Pàgina:Poesies (1885).djvu/85

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Y ahir, hereus de ses divines troves,
Quant los nous trovadors en rimes noves
Cantavan d'aqueix temple 'l milenar,
En mitx del chor que Montserrat inspira,
Fou mallorquina la sagrada lira (3)
Que feu l'oda potenta ressonar.

Y avuy, al crit de festa qu' agermana
Per tot la gran familia catalana,
Sa vêu Mallorca vol mesclar també;
Y ab tanta amor la hi mescla y senzillesa,
Germans, que fins la trova 'os ha tramesa,
La trova humil de son cantor derré.

Perdó, si en l'harmonia concertada
De Catalunya dins la llar sagrada,
Gosa alsarse tan pobre lo meu cant...
Allá, en la festa del casal dels avis,
De grat tol-leran los més vells y sabis
La paraula senzilla d' un infant.

Donchs com infant ¡oh Verge! ma pregaria
Vull dir al peu de l'ara milenaria,
Hont passant y passant generacions,
Adorantvos pregaren y gemiren,
Com exes ones qu'aquí baix suspiran (4)
Y lo peu besan dels sagrats turons.