Pàgina:Poesies (1885).djvu/86

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


¡Oh Reina nostra eterna, Verge, Mare!
May vostre poble perillá com are...
Feis que, cap al gran fort de Montserrat,
L'esperit d'aqueix poble que 'os venera
Vaja, vaja en corrent tan duradera
Com la viva corrent del Llobregat!
 
Que, com les ones d'aquest riu seguides,
Generacions d'eix poble benehides
Al passar vos aclamen sense fi;
Y, fulles seques que durán les ones,
Passen llorers y paumes y corones,
Al peu del trono que teniu aquí!

Que nos res pobles ab mes fe'os adoren,
Y vos ¡oh Reina!, com en temps que foren
Héroes consagraréu per tot lo gran;
Y sants, allá per la futura historia,
En processó magnífica de gloria,
De Montserrat al mon devallarán.

Y atret per la montanya misteriosa,
Fugint del mon la mesquindat febrosa,
Vendrá aqui 'l geni per á prendre 'l vol,
Que, per á prendre l'imperial volada,
Ama los cims de roca acinglerada
L'águila augusta que contempla'l sol.