Aquesta pàgina ha estat validada.
Mes ¡ay! com dich paraules d'esperansa?
Arreu, arreu as soladora avansa,
Plaga dels esperits, l'impietat:
Fills ¡ay! de màrtirs de la fé renegan,
Y aufega ja la veu de los que pregan
Lo crit que mou l'infern avalotat.
Sentiu? sentiu?—Arriba á les altures
La clamor de Babel; á les veus pures
Mescla de lluny lo formidable sò...
Ah! devant tots los pobles de la terra
Cantém ara, ¡germans! Aquesta serra
Torna mes forta la remor del trò.
Cantém, fins qu' á la mística montanya
Gire 'ls ulls Catalunya y tota Espanya,
Cantém á chor lo Virolay sagrat. (5)
Diguém, diguém á la divina Mare:
Fills vostres som y volém ser encare...
Encare que s'esfondre 'l Montserrat!
Febrer—1881.
