Virolay

De Viquitexts

VIROLAY.


Rosa d'Abril, Morena de la serra,
 de Montserrat Estel,
il·luminau la catalana terra;
 guiáunos cap al cel.

Ab serra d'or los Angelets serraren
eixos turons per fervos un palau:
Reyna del cel que 'ls Serafins baixaren,
daunos abrich dins vostre mantell blau.

Alba naixent d'estrellas coronada,
Ciutat de Dèu que somiá David,
á vostres peus la lluna s'es posada,
lo sol sos raigs vos dona per vestit.

Dels catalans sempre seréu Princesa,
dels espanyols Estrella d'Orient,

siau pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors lo port de salvament.

Donau consol á qui la patria anyora
sens veure may los cims de Montserrat;
en terra y mar oiu á qui'us implora,
tornau á Dèu los cors que l'han deixat.

Mística Font de l'aygua de la vida,
rajau del cel al cor de mon país;
dons y virtuts deixauli per florida;
feune, si us plau, lo vostre paradís.

Ditxosos ulls, María, los que us vejan,
ditxós lo cor que s'obre á vostra llum;
Rosal del cel que 'ls Serafins voltejan,
á ma oració donau vostre perfum.

Cedre gentil del Líbano corona,
Arbre d'encens, Palmera de Sion,
lo fruyt sagrat que vostre amor nos dona
es Jesucrist, lo Redemptor del mon.

Ab vostre nom comensa nostra historia,
y es Montserrat lo nostre Sinaí:

sian per tots l'escala de la Gloria
eixos penyals coberts de romaní.

Rosa d'Abril, Morena de la serra,
 de Montserrat Estel,
il·luminau la catalana terra;
 guiáunos cap al cel.