Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/100

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


eixes paraules m' ha dit:
—Serva, filleta, eixa agulla,
que si á manejarla aprens,
¡veurás quantes maravelles
ab sa sola ajuda obtens!
De les mes preuades joyes
es aqueixa la mellor;
áymala, que 't dono ab ella
  un tresor.

Ja en lo cel es la bona ávia,
dona la nina s' es fet,
y diuhen quants la voltejan
mirant son treball perfet:

— ¡Be 'n pot estar satisfeta!
dona pler de contemplar
eixa sombra tan ben treta.
¡Quins relleus! Eixa violeta
apar qu' es pot agafar!
Y los seus quadros en seda,
¡quin bon gust en los colors!
en un d' ells, hi ha una arbreda
que li juro enrera queda
la paleta dels pintors!

Com una encesa rosella
la nineta s' es tornat,