Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/103

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Ja espós no té la nineta
crudel li ha arrancat la mort
y aixis en nit trista esclama
sa filleta ab greu dolor:
— Teniu la vista acabada
y encar, mareta, cusiu,
mitja nit es ja passada
mes ab l' agulla enfilada
ni transcorre 'l temps sentiu!
— Es filla, qu' en sa grandesa
Deu l' agulla 'm depará,
perqué en ma trista viudesa
fada fos que en la pobresa
nos donés un tros de pá!

Y de sos ulls axugantne
lo plor que rajava á dolls,
ab amor besant sa feyna
digué cayent de genolls:

¡Agulla! tu ets per la dona
lo joyell de mes valor,
per la llar y la familia
  un tresor!

Maig de 1879.