Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/102

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


fins ets balsam per L' amor!
¡bé vá dirme l' avia qu' eras
  un tresor!

En los ulls de la nineta
ja lo goig torna á brillar,
que á l' hom' que son cor adora
d' aqueix modo sent parlar:

— Va naixent encara 'l dia
y ja esposa t' has llevat;
de cert qu' en tinch gelosia
de t' agulla, n' es follia
que ja 'm té casi enutjat!
—¡No t' en dolgas! que ab s' ajuda
fino espós eix vestidet
per nostre filla volguda;
veurás com ton pensar muda
quan lo vegis del tot fet.

Y aixecant al cel la vista
brollant de goig infinit,
digué ab eix amor santíssim
per les mares sols sentit:
— Per mos fillets ets agulla
brillant sol benefactor
¡bé vá dirme l' avia qu' eras
  un tresor!