Vés al contingut

Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/106

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

En Ramon li doná 'l bras
qu' es prou llarga la distancia ;
quan son vora al Hospital
los precisa d' aturarse,
lo vell ha de descançar
que 'l respir, l' ofech li tapa.
Cantó de Sant Agustí
tots dos han fet la parada:
l' avi aixugant la suor
ne mormola eixes paraules:
— ¡Ay, fill meu, aqui mateix,
devora eixa esglesia santa
duhentlo també al Hospital
vaig fer descança' al meu pare! —

En Ramón al senti' aixó
ha tornat blanch com lo marbre,
— Vos al vostre hi vareu dur
¡y jo á vos, també hi portava!
¡y soch pobre y tinch un fill!.
Pare ¡tornémsem á casa!


Janer de 1887.