Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/108

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Diuli ab ardor,
 genoll en terra:
 — Vaig á la guerra,
 cridara l' honor:
May de ma vida t' oblidaré;
ton amor sérvam, jo tornaré!

 — Ves á lluytar
 diu la princesa,
 que ab ta promesa
 sabré esperar:
Desempre aymarte, faig sagrament;
si allí morías, iré á un convent!

II

 Des qu' éll marxá,
 quan lo jorn fina,
 trista la nina
 vers la mar vá.
Mirant les ones, clama sa veu:
—¿quán al bé que aymo me tornareu?

 Jorns van passant;
 no sa esperança;
 mes l' anyorança
 la vá minant.
Fina la guerra; no son flagell,
que molts retornan; ¡mólts! menos éll!