Aquesta pàgina ha estat revisada.
Diuli ab ardor,
genoll en terra:
— Vaig á la guerra,
cridara l' honor:
May de ma vida t' oblidaré;
ton amor sérvam, jo tornaré!
— Ves á lluytar
diu la princesa,
que ab ta promesa
sabré esperar:
Desempre aymarte, faig sagrament;
si allí morías, iré á un convent!
Des qu' éll marxá,
quan lo jorn fina,
trista la nina
vers la mar vá.
Mirant les ones, clama sa veu:
—¿quán al bé que aymo me tornareu?
Jorns van passant;
no sa esperança;
mes l' anyorança
la vá minant.
Fina la guerra; no son flagell,
que molts retornan; ¡mólts! menos éll!
