Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/109

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Sabent no ha mort,
 diuli una dama:
 — Potsé' altre flama,
 lo fa traydor —
— Sa fé vá darme; no mudará:
tinch sa promesa, éll tornará!

III

 Com flor polida,
 que 'l vent masega
 y al fí marcida
 son tronch doblega,
l' aymant princesa, l' engany sentint,
del cor ferida s' está morint!

 Se n' es rublerta,
 de gelosia,
 al sébren certa,
 la traydoría.
Ne té les proves que un nou amor,
l' ánima abrasa del aymador.

 Lo rey, son pare,
 que en ella alena,
 no sap encara
 que d' amors pena,
damas li contan, la vol salvar,
y ordres ne dicta per fe'l tornar.