Aquesta pàgina ha estat revisada.
Sabent no ha mort,
diuli una dama:
— Potsé' altre flama,
lo fa traydor —
— Sa fé vá darme; no mudará:
tinch sa promesa, éll tornará!
Com flor polida,
que 'l vent masega
y al fí marcida
son tronch doblega,
l' aymant princesa, l' engany sentint,
del cor ferida s' está morint!
Se n' es rublerta,
de gelosia,
al sébren certa,
la traydoría.
Ne té les proves que un nou amor,
l' ánima abrasa del aymador.
Lo rey, son pare,
que en ella alena,
no sap encara
que d' amors pena,
damas li contan, la vol salvar,
y ordres ne dicta per fe'l tornar.
