Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/110

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Quan éll arriva
 ¡trista princesa!
 febre nociva
 la té sotmesa:
Folla delira, de res té esment;
mes lo rey mana lo casament.

 Y encar' s' obstina
 son mal crudel
 ¿mes quí endavina
 decrets del cel?
La mort s' hi atança... y no la vol;
la veu tan bella, que se 'n condol!

IV

 Donosa dama,
 que 'l bé atresora, .
 lo poble l' ama,
 la córt l' adora,
fins éll que un dia vil l' oblidá,
com foll l' estima ¡bé goig tindrá!

 ¡Pobre hermosura!
 com-si nodrís,
 fonts de amagura,
 may te un somrís:
Fera tristesa son cor abat;
de balls y festes s'ha retirat.