Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/113

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

»Y resignats sufriu dols y pobresa,
»si lo mon ab son feix heu de creuharne;
»mireume á mí: lo Rey de cels y terra,
no té tan sols ni pedra hont recolzarse.

«Y á regir vinch sens ceptre ni corona
»los pobles y ciutats, sols ma paraula,
»la santa lley de la virtut mes ferma,
»y amor y humilitat tenint per armes.»

Aixís ab dolça senzillesa explica
Jesucrist sa missió de benhaurança,
y ab goig se sent lo poble que l' escolta,
de les tenebres á la llum renaixer.

II

Magestuós per l' espay regna 'l silenci,
en tant que á la ciutat Jesús devalla.
Tots son pas han seguit; sols una dona
absorta s' ha quedat dalt la montanya.

Jamay, jamay bellesa mes perfecta
pot la creadora pensa imaginarla.
Ni jamay ab l' encís que descubre'xen
los raigs fascinadors de sa mirada.

Mes tal es l' expressió qu' en ella 's pinta,
tal la severa magestat que guarda,