Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/124

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


També avuy, com aquell dia
dins de sa cambra treballa;
mes ¡ay! ses mans ja no brodan
de satí vistosa banda.

Sos capdellets ja no envoltan
les troques de seda y plata,
qu' avuy sols cus la Comptesa,
plorant, una toca blanca.

També avuy, com aquell dia,
ab dolça tendresa esguarda,
lo breçolet de nouera
ahont lo seu fillet descança.

Mes ¡ay! ja avuy no es vermella
del papalló la llaçada;
qu' es negre com la nit bruna,
com un cor sens esperança.

Sovintet l' infant desperta;
mes la Comptesa no canta;
avuy sos cants de ventura
s' han tornat torrents de llágrimes.

També avuy com aquell dia,
gentil nina té á ses plantes,
també avuy, com aleshores
carinyosa 'l breçol guarda.