Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/123

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


com si toquessen á morts
com si cridessen ¡venjança!

Per no sentirles sonar
vá de l' una á l' altra cambra,
si al cel se ficsan sos ulls
horroritsada los tanca.

Núvols de color de foch
per lo blau del cel s' escampan,
núvols que semblan de sanch
y esglayadores fantasmes.

Lo finestral ha tancat,
y, dins lo fons de sa cambra,
comensa réç fervorós
devant de la Verge Santa.

Mes lo cel es mes vermell,
l' infantó gemega encara,
y encara brandan al lluny,
ab trist ressó, les campanes.

II

Móltes aubes son fugides
desd' aquella que, ab greu ánsia,
per rebre del Compte noves
Mahalta enviá á sos patges.