Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/134

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


No solament veneran en eixa hermosa Imatge,
lo sacrossant emblema del més capdal amor,
lo immens del sacrifici fet al humá llinatge
y d' una mort cruenta martiris y dolor;

Recorda eixa esculptura, pe'ls segles ennegrida,
la més brillanta gesta que véren les nacions,
los llors d' una jornada hont fouw de mort ferida
la corva mitja lluna pe'ls cristians penons.

Apar que á ta presencia la pensa nos transporta,
á aquelles curtes hores de gegantesch combat;
apar de Joan d'Austria sentir la veu qu' exorta, .
á darne sanch y vida pe'l Mártir Encreuhat.

Apar de sa galera mirar la tallant prora,
portant demunt les ones aquesta Imatge y creu:
paçantla magestuosa pe'l mitj la esquadra mora,
dihentli ¡Enrera! ¡Enrera! ¡qu'está ab nosaltres Deu!

Apar que de les flotes sentim les acomeses,
veyent elms y coraçes als raigs del sol lluhir,
y unirse y barrejarse y en fera rábia enceses,
lluytar ab l' heroisme de vencer ó morir.

Apar que 'ls crits s' entenen que aclaman la victoria
al turch capdill al vencer Moneada y Requesens, (5)
apar qu' en sentim flayre d' aquella brillant gloria,
hont conquista la pátria sos llors més explendents.