Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/135

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Ahont com esfondrades per força sobirana,
al fons del mar rodaren les enemigues naus,
y ab dolls de sa sanch noble l' ardida host "cristiana
torná á ses llars volgudes á centenars d' esclaus.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

¡Soldats, héroes y princeps, que ab sens igual bravesa
dins vostre ánima noble sentiau lo pesar
de no tení' ¡cent vides! per da' en aquella empresa
portada á cap en ales de vostre fe exemplar:

¿Hont sou? com les espigues per corva falç segades^
la pátria 'us ha vist caure baix l' urpa de la Mort:
tal volta fins les cendres baix márbres sepultades,
del temps han sufert ¡tristes! Jo jou devorador.

Mes restan de la historia les memorables fulles,
per consignar en elles lo vostre alé gegant;
encar Montserrat serva del infael despulles,
per vostra má potenta guanyades en Lepant.

Y mes que llors é histories, teniu com maravella,
com remembrança eterna, com lo tresor capdal,
lo prodigiós Sant Cristo, que com brillanta estrella,
omplena ab sa llum viva la nostra Catedral,