Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/145

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


¡ay! lo cor ¡quín bategar!
Bon poblet de Sant Gervasi
¡bé n' has sigut prou sortat!
¡be t' ha dat Deu bona gloria!
ja mes no 'n pots desitjar.
Lo Joyell que mes estimas,
ton Escut mes esforsat,
la Fonteta d' aygua viva
que 'l ver amor fa brollar,
aquest any, lo bon Sant Pare
per Patrona te l' ha dat.
¡Bé 'n pots fer galanes festes!
¡be 'l teu goig li pots mostrar!
be pots, quan tregui la terra
lo seu mantell florejat,
quan romaní y farigola
embaumin serres y plans,
quan pensaments y violes
obrin llurs capolls morats
y les aus en les berdisses
no parin may de cantar,
y los grans crits de ¡Aleluya!
estremeixen les ciutats,
contá 'l poble que visiti
lo teu temple venerat,
com dins sos murs alterosos
los faels foren salvats;
com la Verge en la tempesta