Aquesta pàgina ha estat validada.
Per maridarme, puig soch pubilla,
boniques robes m' hauréu de fer...
mangots de seda, rica faldilla,
gipó ab sivella, boça y clauher.
De menta y rosa sento la flayra,
y es la ventura que m' ix del pit.
¡Qué clá' 'l sol brilla! ¡qué dolç es l' ayre!
M' apar la vida verger florit!
Mareta méva, contéuho al pare,
que jo dos ciris vaig á comprar;
puig que la Verge ma sort ampara
vull que li cremin en son altar!...—
Y, com l' aucella, que fuig poruga,
la nina escapa folla d' amor:
entant la mare, girantse, aixuga
la torba vista que omplena 'l plor.
Abril de 1882.
