Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ja lo sol daura
monts y llacunes;
á les Astunes
¡aném! ¡aném!
Los aucells cantan
dins la verneda,
devall l' arbreda
raja la font;
los prats s' enjoyan
de flor novella;
festa més bella
no hi es al mon!
Les nostres provisions son ja finides
la forsa y alegría hem recobrat;
doném esplay al cor, nines garrides:
¡Comprém torrat!
Apar que dona goig tanta avellana,
sa prima closca ab nostres dents trenquém.
Lo flaviol ja 'ns crida á la sardana:
¡aném! ¡aném!
Atanséuvos minyons, veniu ninetes
y cerquém per les balles un bon plá;
ab breu instant son les rodones fetes:
¡forta la má!
