Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ja los bells sons del tamborí y la gralla,
de goig ómplen les conques y serrats:
son toch, conmóu á vells y jovenalla:
¡gosém plegats!
Les barretines,
ja son onades,
que van y tornan,
pujan y baixan:
los cors bategan,
los peus no paran,
los ulls relluhen
los llavis parlan;
suspirs y estretes,
tampoch no 'n mancan
als bells compaços
de la Sardana.
Ells son bons moços,
y élles ¡s' ho valen I
la jovenesa
los dona gracia,
virtut y joya
los engalana,
y baix les serres
de ses mantanyes,
riuhen y gosan,
ayman y ballan,
