Aquesta pàgina ha estat revisada.
als sóns ayrosos
de la Sardana.
Ja 'l sol enmantellat per roja vésta,
s' enfonsa en Occident;
ja l' últim raig de llum, d' eix jorn de festa,
s' apaga dolçament.
Cerquém nostres companys, filles y esposa,
deixém Aplech y ball:
repós, dú de la nit l' ombra confosa:
demá, es jorn de treball.
Ell es la sava de nostra vida,
la pau y ditxa de nostra llar;
en terres hermes ne treu florida,
y ab fé y constancia, les fá granar.
Per éll progresa l' art y ciencia;
son pas trasforma los monts y plans;
per éll es grata nostra existencia;
per éll los pobles logran ser grans.
Ja centellejan
clares y belles,
randes d' estrelles
en lo cel blau;
ja ab lo jorn finan
