Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/16

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


del fons del cor arrencat,
y agafant á sa filleta
y estrenyentla ab fort abrás:

— Vésten al llit, amor meva
li digué ab febrós afany,
vés, més á Deu no demanis
que no 't vulla despertar,
que la nina que tu esperas,
com la desitjas tindrás. —

Quant tot just lo dia apunta,
ja la nena s' ha llevat;
plora y riu y salta y brinca,
y 'l que li passa no sab.

Li han portada aquella nina
que ella tant ha demanat:
¡li han portada y te la cara
que sembla de satí blanch
te una boqueta petita
¡que fins dentetes hi ha!,
porta vestidet ab róssech,
y ab serrells y farbalans,
y fins mitjes y polaques,
y fins sombrero; y fins guants!

Res li manca, res li manca,