Aquesta pàgina ha estat validada.
del fons del cor arrencat,
y agafant á sa filleta
y estrenyentla ab fort abrás:
— Vésten al llit, amor meva
li digué ab febrós afany,
vés, més á Deu no demanis
que no 't vulla despertar,
que la nina que tu esperas,
com la desitjas tindrás. —
Quant tot just lo dia apunta,
ja la nena s' ha llevat;
plora y riu y salta y brinca,
y 'l que li passa no sab.
Li han portada aquella nina
que ella tant ha demanat:
¡li han portada y te la cara
que sembla de satí blanch
te una boqueta petita
¡que fins dentetes hi ha!,
porta vestidet ab róssech,
y ab serrells y farbalans,
y fins mitjes y polaques,
y fins sombrero; y fins guants!
Res li manca, res li manca,
