Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/15

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Desde l' any que van portarla
á la nena que está abaix,
jo hi he pensat cada dia,
jo.de nit l' he somniat.
¡Ay, mare, y que n' es d' hermosa!
¡y qué bonica que vá!
Te una careta tan fina,
que sembla de satí blanch,
te una boqueta petita,
¡qué fins dentetes hi há!
Obra 'ls ulls quan está dreta,
y, per dormí 'ls te tancats,
te uns cabellets com de seda
y 'ls té rossos y rissats,
porta lo vestit ab róssech
y ab serrells y farbalans,
y fins mitjes y polaques,
y fins sombrero, y fins guants!
¡Jo 'n vull una com aquella,
que tot l' any la he demanat!
puix si demá, quan me llevi,
la nina no haig de trobar,
com que de nit la somnio,
la toco y la duch á braç,
pregaré á Deu que al dormirme
may mes torne á despertar!

Un gran crit llançí la mare,