Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/162

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Grat conhort siguí del home
quan del Edem fou llançat;
per mi de la terra inculta
gérmen de vida brollá;
per mi ab les branques dels arbres
forma sa primera llar;
per mi cubrí ab pells de feres
la nuesa de sa carn;
per mi en la nit de sa culpa
-vegé l'auba clarejar,
mirantme com la esperança
d' esse' un jorn regenerat.
 Per brisa sagrada
 gronxat es mon breç,
 y á cada brandada,
 escalo una grada
 del mont del progrés.

Per mi en la deserta terra
pobles mil s' hi van formar;
jo axequí ses fortaleses,
jo sos temples y palaus,
y lo jorn que s' esfondráren
al pes de sa iniquitat,
per salvar justa niçaga
ferma nau vaig fabricar.
Y mon esprit, potent sempre,
puix que fou per Deu guiat,