Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/163

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

nous continents y nous pobles
va alçarne del fons del mar.
 Per brisa sagrada
 gronxat es mon breç,
 y á cada brandada,
 escalo una grada
 del mont del progrés.

Jo fiu Tiro y Babilonia,
regines de les ciutats;
jo de Solomon lo temple,
tresor de sumptuositat;
jo aixequí les grans muralles
que han fet Ninive inmortal;
jo d' Egipte les pirámides,
preuhats joyells de les arts,
y de Orient les dinastíes
dins ses urnes sepultant,
vaig partir son heretatge
entre los grechs y romans.
 Per brisa sagrada,
 gronxat es mon breç,
 y á cada brandada,
 escalo una grada
 del mont del progrés.

Viandant sempre incansable
pel mon seguint lo meu pas,