Vés al contingut

Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/164

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

del Assia vinguí á la Europa,
hont mon trono hi tinch sentat;
jo l' or estrech de la terra,
jo donch forma als forts metalls,
jo forado les montanyes,
jo unexo mars encontrats,
y quan dins la humana pensa
he sentat mon gobernall,
he dat al ferro paraula
y he tret lo poder al llamp.
Per brisa sagrada,
gronxat es mon breç,
y á cada brandada,
escalo una grada
del mont progrés.

Races germana y llatina
gosan de mos afalachs,
que 'ls ha fet, lo venerarme,
lo cap de la humanitat.
Agrahit ab qui m' estima
premi dono á sos afanys,
que vida soch de la vida,
de sos tresors manantial.
Per l' ampia via dels segles
ab ells seguiré endevant,
fins que Deu que 'm dona força
vulla darme etern descans.