Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/166

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
DEL CIM AL ABIM


L' he vista com un ángel
tot devallant del cel,
la cara de blanch lliri,
los ulls de clar estel.

Les trenes flonja seda,
rocetes com or fí;
lo cos, ayrosa palma
que gronxa lo garbí.

L' he vista y sa mirada
demunt meu ha ficsat:
no oblidaré en ma vida
lo salt que 'l cor m' ha dat.

He sentit per mes venes,