Aquesta pàgina ha estat revisada.
á 'l hora foch y néu:
que 'l goig qu' en mi ha fet naixer
li pagui lo bon Deu.
Ella es gentil y rica,
jo un pobre fadrí estern:
no son les assutzenes,
pe'l trist y fret hivern.
Per ella les aubades
exuberants de llum,
les gayes papallones,
l' encisador perfum.
Les tendres refilades
dels aucellets cantors,
de les brillants estrelles,
los raigs centelladors.
Qu' ella es la Primavera
á qui 'l cel ha permés
la terra transformame
al viu foch de son bés:
Y jo l' herma planura,
la negre fosquetat,
la pols que 'l vent escampa,
lo pobre rat-penat.
