Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/168

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Mes ¡ay! fins dins l' esquerda
Deu fá brotar la flor,
per çó naix la esperança,
sols tinga un brí de cor.

Llurs somnis ¡qué son dolços!
lo cor s' hi deixa anar,
com van capolls de rosa
per sobre de la mar.

Per l' ayma enamorada,
rublerta d' amarch dol,
élls son, lo qu' en la fosca
la llum d' un raig de sol.

Ella es gentil y rica,
jo un pobre fadrí estern,
mes per quí creu, á voltes
miracles fá l' Etern.

Lo brill de sa mirada
demunt meu al ficsar,
com Llátzer, de la tomba
m' ha fet ressucitar.

Lo trist granet d' arena
llançat per l' ona al plá,
á voltes fins als núbols
lo puja l' huracá.