Aquesta pàgina ha estat revisada.
Jo arribaré fins ella
pujat per mon amor.
¡Beneyta la mirada
que ha despertat mon cor!
¡Ay, de mí! enrera queda .
mon poble benvolgut,
los besos de ma mare,
la llar 'hont he nascut:
Allá mos amants somnis,
mon sol y primé amor;
al lluny, al lluny, tot resta:
Deu meu ¡quina foscor!
Del pas que vaig obrintme
la lluyta dona espant:
mes dalt lo cím hi es élla
¡oh cor! ¡avant! ¡avant!
¡Ja 's fonen les tenebres!
¡ja oviro un raig de sol!
Es Deu que á l' au alenta
pera aixecar son vol.
Ja al fí puch oferirli
un nom y un raudal d' or.
