Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/175

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

¿cóm les campanes avuy
brandan tan tristes?
—Per plorar lo nostre dol
de nit y dia,
per plorar les llibertats
avuy finides.
— Sols aixís un altre jorn
les he sentides;
Quan en Cárles va morir
així 's planyían!
— Es que avuy com allavors
n' es la desditxa,
y pel cor del rey Joan
les alegríes.
¡Ay! ciutat de Granollers,
¡ay! noble vila,
¡qu' en fósses son llit de mort
¡qui ho pensaría!
— Has perdut noble capdill
de raça ardida:
has perdut branca gegant
de soca antiga:
Has perdut lo descendent
d' aquell qu' un dia,
per salvar les llibertats
perdé la vida.
¡Ay! brau net del compte Urgell,
com éll insigne,