Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/176

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


¡qué 'n será dels catalans
mancats de guía!
¡Ay! pátria ¡perduda n' ets!
ton sol declina:
tindrás per amo y senyor
¡rey parricida!
— Campaner, bon campaner,
¡ab dol repica!
Campanes, sens may parar
¡brandeu ben tristes!
No paréu los tochs de mort
de nit ni dia,
feu qu' arrivi á Portugal
nostra desditxa!
Que á la pátria sens conhort
ton só li diga,
que sa esperança ha esfondrat
fel y matsines!
Que n' es mort lo compte ardit
que tant valía!...
Campanes de Granollers
¡branden ben tristes!


Febrer de 1880.