Aquesta pàgina ha estat revisada.
Era del món en la gentil aubada.
Al bes de Deu brollavan esplendents
los clars estels, la lluna platejada
lo sol, los monts, los mars, rius y torrents;
Que al contemplarse ab maravelles tantes
un dolç himne de goig feyan sentir:
tan sols la terra, papallons y plantes
unian á son pler fondo suspir.
—¡Sospirs! digué 'l Senyor, quan la bellesa
la força y l' esplendor escampo arreu!
